Des que el Dr. Qanneta, de la unitat de reumatología de l'Hospital Joan XXIII i especialista en SFC em va receptar Obalix i Hidroaltesona m'he unflat i he guanyat un parell de kilos en 15 dies... això a una dona que ha tingut problemes de pes no li fa ni un pél de gràcia... =(
Tampoc sento cap millora... amb tota aquesta medicació que prenc.

Per culpa del SFC hi ha hagut moments en que he cregut que m'havia d'estar morint d'alguna cosa molt dolenta... he arribat a imaginar que tenia un tumor al cervell pels atacs de migranya que pateixo... càncer de budells (colon) per culpa dels dolors que em provoca... abans de saber que els atacs d'angoixa són clavats als atacs de cor també m'havia donat més d'un susto... i el pitjor de tot... ultimament havia arribat a pensar seriosament que tenia alzheimer degut a la davallada de les meves facultats intelectuals-cognitives-de memòria o com es digui això... perdre el cervell crec que seria el pitjor i les sensacions que he tingut ultimament sobre aquest aspecte han sigut molt desagradables, un exemple? trobar-me en mig del carrer i no saber on sóc ni perquè... als meus 36 anys això realment esgarrifa una passada. O no enrecordar-te del nom d'un company de feina amb el qual fa anys que treballes i quedar-te tant en blanc que aquest company es pensa que fas conya, i al cap només tens una boira que no et permet relacionar ni connexar res de res durant una estona...
Abans tenia un coeficient intelectual de gairebé 150, podia fer vàries coses a la vegada, tenia una memòria d'elefant i no se'm escapava ni una... això era abans.
He d'aprendre a viure amb el que m'està passant... però estic ja molt impacient per fer-ho... ara que ja sé el que tinc se m'està fent etern que em facin els informes, que comenci la teràpia conductual, que em diguin per fi què haig de fer... estic tant cansada d'estar malalta i cansada...

Crec que seguir amb aquest blog és una mica txorrada... per anar dient lo malament que em trobo dia a dia... no sé.
Encara que avui tinc un consell, els taps per les orelles s'estan fent uns poderosos aliats, ja que cada soroll és com si em donguessin, literalment una bofetada a la cara, els taps filtren molt d'aquest soroll i puc estar una miqueta més a gust en un restaurant, festa, celebració o en algun lloc on hi hagi molt de soroll, però no és infalible i no dura per sempre, al final acabes amb mal de cap igual, encara que pots gaudir una estona més amb els amics, amb el compromís adquirit, amb la celebració d'obligada asistència.... lo dolent és que et quedes una mica aïllada perquè pots no seguir les conversacions fàcilment.
Dijous i divendres vaig estar una mica millor, però he passat un cap de setmana de pena. Avui tenia tal migranya que m'ha fet treure tot el dinar i he hagut de passar el dia sencer al llit.

I'm starting to thing this blog is a nonsense, just numbering all my pains and how bad I'm feeling each day with the bad symptoms... I'm not sure it helps anyone...

I have a tip though: ear taps, they help to avoid the noise that hurts my brain so hard and gives me so bad migrains... they work for a little while so you can assist a bit to your commitments, even they make you stay so isolated in the middle of what is going on.

Also iboprufenos seem to be more and more necessary each day, as well as the pill for sleep, so please doctors, give me my new treatment as soon as possible to let me see if I can afford to have a "normal" life or at least to know what kind of live I'll be able to have. PLEASE!!!!

Després de dos dies prou bons (dimecres i dijous) en els que gairebé vaig poder fer vida normal, han vingut dos dies prou dolents, vaig provar d'anar a treballar divendres i un mal de cap conjuntament amb un iboprufeno em van fer vomitar tot el dematí, a la nit el sopar tampoc em va sentar bé. Ahir vaig provar d'anar a dinar amb uns amics i tampoc vaig poder gaudir, el dinar tampoc em va fer bé... avui diumenge m'agradaria anar a veure a festa dels tarraconins... a veure si puc.

Jo intento, si puc o no ja es veurà despres... però almenys vull fer vida normal, és tant dolent això? m'hauria de quedar a casa per sempre amb la baixa? m'hauria de recluir perque no puc arribar on arriben els demés? és que la gent no pot tindre una mica de paciència amb la gent que per algun motiu som diferents?

Ahir al tard al vespre vaig començar a trobar-me bé, i avui m'he trobat bastant bé tot el dia, he anat a treballar, trobar-se bé és com un regal i mai saps quan passarà...

He tornat a patir de gasos, em sembla que és el cafè... però si no en prenc... com em desvetllo, com funciono, com m'ho faig per despertar-me? a més que és gairebé l'únic vici que em queda, el meu estimat talladet... tot el que he llegit fins ara sobre la SFC em fa creure que l'hauré de suprimir... i de debò que em fa pena. Faig dieta alimentària per no engreixar-me, no bec ni una gota d'alcohol, des d'una neumonia que vaig tindre fa uns anys no fumo ni a les bodes.

Crec que hauria de fer un examen exhaustiu per saber què puc menjar i què no per tal que els budells no em facin passar tantes males estones... encara que no estic molt segura de que sigui el que ingereixo.

Avui em trobo com si m'haguessin atropellat, mal de tot el cos, no puc parlar pq em fa mal la gola, tampoc puc tragar sense que em faci mal, mal de cap, (m'acabo de prendre un iboprufeno) mal de panxa i budells, descomposició, mal de queixals i fins i tot em costa respirar, no m'han donat hora pel metge de capçalera fins divendres...

I think quiting the magnesium pills was successful... I still have disgusting gases, but not so painful.

Advice to people who suffer of this: take the plane as little as possible... it's so much hard for the body.

Crec que deixar d'ingerir les pastilles de magnesi ha anat bé, encara tinc problemes de gasos, però no tant dolorosos.

Un consell pels que pateixen d'aquesta dolència: agafar l'avió tant poc com us sigui possible, et deixa el cos destrossat.

fins aqui els consells d'avui.