Per culpa del SFC hi ha hagut moments en que he cregut que m'havia d'estar morint d'alguna cosa molt dolenta... he arribat a imaginar que tenia un tumor al cervell pels atacs de migranya que pateixo... càncer de budells (colon) per culpa dels dolors que em provoca... abans de saber que els atacs d'angoixa són clavats als atacs de cor també m'havia donat més d'un susto... i el pitjor de tot... ultimament havia arribat a pensar seriosament que tenia alzheimer degut a la davallada de les meves facultats intelectuals-cognitives-de memòria o com es digui això... perdre el cervell crec que seria el pitjor i les sensacions que he tingut ultimament sobre aquest aspecte han sigut molt desagradables, un exemple? trobar-me en mig del carrer i no saber on sóc ni perquè... als meus 36 anys això realment esgarrifa una passada. O no enrecordar-te del nom d'un company de feina amb el qual fa anys que treballes i quedar-te tant en blanc que aquest company es pensa que fas conya, i al cap només tens una boira que no et permet relacionar ni connexar res de res durant una estona...
Abans tenia un coeficient intelectual de gairebé 150, podia fer vàries coses a la vegada, tenia una memòria d'elefant i no se'm escapava ni una... això era abans.
He d'aprendre a viure amb el que m'està passant... però estic ja molt impacient per fer-ho... ara que ja sé el que tinc se m'està fent etern que em facin els informes, que comenci la teràpia conductual, que em diguin per fi què haig de fer... estic tant cansada d'estar malalta i cansada...